Salvatore

Minechussettesos il·lustres

SALVATORE MUSARAGNA : l'enemic públic nº 1 de l'Estat Lliure de Minechussetts. Membre d'una coneguda família mafiosa, va engegar un negoci de calamar gegant a la romana, però faltava la tecnologia que permetés arrebossar el calamar gegant i va arruinar a la seva família. Repudiat i expulsat de la màfia, es va dedicar al boicot i destrucció de tota mena de cefalòpodes, al temps que desenvolupava estranyes addiccions, com l'assetjament sexual de maquinària agrícola o la ingestió de mortadela per via intravenosa (pràctica que ha donat lloc a una abundant literatura científica). Emigrat a Europa, una comissió de l'Associació d'Amics dels Cefalòpodes, amb seu a Besaluga del Sindrià, va col.laborar en la seva recerca. Fou localitzat en una granja de Transilvània, on havia muntat un laboratori clandestí per experimentar cruelment amb les varietats autòctones de pop (Octopus Silvanicus). És de lamentar que l'intent de captura fracassés en el darrer moment, quan Musaragna, amb diabòlica astúcia, va aconseguir fugir disfressat de cantonada. D'ençà de la seva fuga no se n'ha sabut res més. Es sospita que podria haver tornat a Minechussetts (on darrerament s'han multiplicat els robatoris de mortadela) per maquinar noves i roïnes accions. La recerca continua.

A la imatge Salvatore Musaragna
provant d'arrebossar un calamar gegant.

La frase de la setmana del senyor Xavier:
"jo vaig venir a n'aquest món conill i tot el que porto a sobre són beneficis"

Els descervellats d'Univisión ens regalen aquesta perla:
"El pulpo de rostro risueño,siempre amigo de los niños..."
univision.com

Niculet

Niculet Soldevila Alberich: 1839 - 1932. (...) Famós boletaire, explorador, industrial, inventor i mecenes de les ciències subcomarcals. (...) Amic íntim de Narcís Monturiol (...) Fundador de la casa "Vibràtors Soldevila", que amb els anys passaria a dir-se "Vibràtors de l'avi Niculet". El Vibràtor, avantpassat del modern vibrador, fou inventat pel besaluguenc Niculet Soldevila, i és una de les múltiples patents que va registrar durant la seva llarga vida. (...) Després de fracassar en l'intent de fundar una colònia de mariachis a Sant Climent Sescebes va tornar al Sindrià (...) Una plaça de Besaluga porta el seu nom, i un bust amb placa el recorda. Home de verb florit (...) »

(Història Sistemàtica i Crònica Monumental, vol. 22, col. 418-424.)

La gènesi de l'invent:

Narcís Monturiol mostrava a l'avi Niculet la seva obra, l'Ictini. Va ser llavors que l'avi Niculet, colpejat per la inspiració, va pronunciar les immortals paraules "Monturiol! si aquesta andròmina pot anar per dins de l'aigua fem-la més petita i que vagi per dins del..." Monturiol dubtava "per dins del què?" En Niculet s'impacientava "home Monturiol! t'ho estic dient!", Niculet feia gestos. Monturiol no s'ho acabava de creure "però què dius animal". L'avi Niculet, posseït per la visió, cridava com un boig "una revolució és el que et dic! Deixa't estar de trastus submarinus, fem feliç a la gent, coi! i a més farem que bellugui! Ja ho veuràs, un motoret, bons materials i ens els treuran de les mans!".

Avui, l'empresa fundada per l'avi Niculet prospera a les ordres del besnet Niculet Roustit, que continua fabricant vibrátors artesanals i segueix investigant i perfeccionant l'art de la vibració.

VIBRÀTORS DE L'AVI NICULET és al carrer major de Besaluga, nº 38.

l'aparell de Narcís Monturiol que va inspirar l'avi Niculet

*****
Salutacions especial pel senyor Jaume el noi, que ha visitat Sant Boms. També saludem el benvolgut senyor Marduix, a qui Sant Boms ha anomenat guaitador d'ànecs vitalici. Esperem que els consells del sant els hagin omplert de joia.
SANT BOMS RESPON és un servei patrocinat per l'Ermita de Sant Boms, el Museu Històric i Casino Municipal de Sant Nyiu d'Amunt i la FSPSV (Fundació Subcomarcal per a la Promoció dels Sants Vivents), de la qual Sant Boms n'és l'únic membre.

*****
La frase de la setmana del senyor Xavier:
"vas per una passera alta... Tu ets un sobreelevat!"

Siam

When it's Summer in Siam
And the moon is full of rainbows
When it's Summer in Siam
And we go through many changes
When it's Summer in Siam
Then all I really know
Is that I truly am
In the Summer in Siam

Shane MacGowan - Summer In Siam

L'estiu a Siam
per Cristòfor Setzepins

Aquesta vegada m'he acabat les espardenyes. He arribat tan lluny que ara no em veig amb forces per tornar, així que passaré l'estiu aquí, a Siam, i després, a la tardor, amb la fresca, enfilaré un altre cop cap a Besaluga, travessant mig món. Siam és groc, d'aquell groc envellit dels nispros mal empeltats, o com el groc dels codonys de la banda d'ombra, els que han vist poc el sol i han hagut de treballar per tenir un color presentable. L'aigua a Siam sempre sembla tèrbola, la sorra és daurada i gruixuda, hi ha moltes fruites de mida descomunal i poc assequibles a una boca d'Occident. Les noies són tan primes, petites i àgils que semblen a punt de saltar, fins i tot assegudes. M'enamoro cada mitja hora. És molt cansat. Hi ha molts gats, també petits i prims. Aquests gats sempre dormen, no s'immuten, no caminen, no cacen, deuen viure de l'aire calent. Costa acostumar-se a la música de Siam, tot son campanetes i gemecs, i les ballarines giren al ritme dels gemecs fent gestos elegantment desconjuntats. No es trenquen. Hi ha molts nens, a tot arreu. Obres l'armari per treure una camisa neta i t'hi trobes un nen rosegant una fruita monstruosa. A qualsevol arbre que pugis hi trobaràs una banda perfectament organitzada de nens apostadors. A Siam tothom aposta, no crec que els interessi el destí, però els interessen les loteries. Hi ha policies, diminuts i perillosos. Els has de subornar sempre que t'ho diuen; és natural que els primers cops molesti, però un s'hi acostuma de seguida. Jo també suborno els bombers, els carters i els conserges; en general, suborno a qualsevol que porti uniforme. Hi he agafat afició i a més no surt tan car com podria semblar, t'estalvies un munt de tramits, despeses i problemes. Ben mirat, és un mètode administratiu tan poc just com qualsevol altre. A mi m'agradaria, per allò de saber com em cau, que algú em sobornes a mi, però encara no tinc prou estatus. De vells n'hi ha pocs, però duren molt, són fàcilment centenaris, i segueixen treballant fins que la palmen després de sopar, un dia qualsevol, tan tranquil·lament. Els vells són molt estimats, els cuiden molt bé, i els atipen. Menja més un centenari del Siam que tota una família d'elefants siamesos. Tinc un avi al costat de la palmera on m'estic que m'assegura que el secret de la longevitat està en l'arròs. Ho dubto- li dic -al meu país, el Sindrià, la gent viu mai menys de 93 anys, i allà d'arròs no en gastem. Però ell tossut amb l'arròs, i per demostrar-me que no m'enreda, mentre m'ho explica se n'enpassa mig quilo, i després es posa a fer bots entre els matolls i em puja a coll. Un gat que dorm al costat de la meva palmera alça una orella, l'avi passa botant per sobre d'ell, però l'instint felí suposo que li diu al gat que la freqüència del bot farà que l'avi no el trepitgi, perquè no obre els ulls, ni s'aixeca; continua dormint, escalfat pel sol groc de l'estiu de Siam, indiferent a les coses humanes.

índex

Som partidaris del contes breus. Encara més, si el títol és l'adequat, pensem que el conte es pot deduir fàcilment i quasi sempre sobra; per tant els presentem l'índex d'aquest nou llibre de relats amb l'esperança d'estalviar-nos l'edició. Moltes gràcies.

Pellicer-Gausachs
El retorn de La Protuberància

Índex -

La Protuberància

L'atac de l'engruna assassina
La miraculosa aventura d'un ciutadà reduït

El retorn de La Protuberància
El misteri del subsecretari
Capbussons i bacallans

Manifestacions d'un protozou
Hola pubill! -una història d'Estrasburg-
La darrera aventura de La Protuberància

*

Kametxènia

A l'episodi anterior...

Kametxènia, el país dels trenta-sis fills heroics de la virginal Aurèlia, es troba convulsionat per la revolució. El senyor Setzepins, atret per la sorprenent notícia, es desplaça a la capital del país per donar testimoni dels fets inaudits que sotraquen i pertorben la secular tranquil·litat de l'última nació quieta.

LA REVOLTA CONTINUA

per Cristòfor Setzepins

Envio aquesta crònica urgent des de la capital de Kametxènia, on els kametxens, completament revoltats, s'han manifestat aquest matí davant del palau presidencial, un fet sense precedents en la història d'aquest país impertorbable. Els dos manifestants s'han acostat moderadament a uns vint metres de la façana del palau i, amb aquell aire decidit que delata a l'instant la voluntat revolucionària, han mirat molt malament l'històric edifici, símbol de l'estabilitat mil·lenària del poble kametxè. La resposta oficial no s'ha fet esperar. Una comissió governamental ha acordat convidar a berenar un representant dels manifestants, deixant oberta la possibilitat que hi vagin tots dos, per aclarir els fets i donar-los l'oportunitat d'expressar les seves disconformitats al president en persona. Els manifestants, després de prendre's el seu temps, han acceptat la invitació, "per educació" han aclarit, deixant entendre que no els mou cap sentiment de simpatia envers el govern que els convida. Esperem amb gran interès el berenar oficial i les conseqüències que se'n puguin derivar, encara que trigarem uns dies en saber-ne el resultat, perquè el berenar es prepararà amb certa calma i no està previst abans de dues o tres setmanes. Altres kametxens consultats per aquest viatger no han volgut donar cap resposta precipitada a la pregunta que ara ens inquieta: serà aquest berenar un pas enrere en la recent revolta o, per contra, significarà la confirmació definitiva que els kametxens, ni convidant-los a pastissos, estan disposats a desrevoltar-se?

A l'esquerra els manifestants dirigint-se tumultuosament cap al Palau Presidencial.

tornem

Després d'uns mesos molt moguts el Sindrià ha recuperat la calma. La desaparició de Sant Boms ens va tenir tan ocupats que no trèiem temps per res més. Després van venir més maldecaps amb el pla del senyor Soliquet i Salvatella per enxampar amb una "soca-trampa" el perillós Falcó de Jordana, que viu emboscat a les alçades de Sant Nyiu; com era d'esperar el pla ha sigut un fracàs monumental i el Falcó continua emboscat i tan feréstec com sempre, en Soliquet ha perdut els quartos, i la soca-trampa ha passat a formar part de la col·lecció del Museu Històric i Casino Municipal. Resumint, el Sindrià està tranquil i la vida aquí torna a ser molt agradable. Sant Boms ja volta per la seva ermita, aviat començaran els preparatius de la Festa Major i tots tenim moltes ganes de fer l'animal un altre cop, el professor Amon segueix tan raru com sempre, l'assessor Clarícia encara és partidari de l'abstenció, la farmacèutica Capell continua buscant un remei per les febres de l'esquirol i jo tinc unes horetes els dilluns per a sindrianitzar sistemàticament a tots vostès.

*****
La desaparició de Sant Boms serà narrada per episodis en l'especial

BAS FAFEMAN MODERAT

ens sembla millor no reproduir-la aquí, la seva extensió fa que només sigui apta per a lectors de gran resistència i generositat. Qui vulgui, que abans prengui vitamines.

*****

LA REVOLTA DELS KAMETXENS

per Cristòfor Setzepins

Mentre voltava per l'Alta Mongòlia (Occidental) em van arribar notícies sorprenents: a Kametxènia hi havia una revolució. Un país tan tranquil, que ha viscut al marge dels últims dos-cents anys, i en plena revolució: "això s'ha de veure" em vaig dir, i a la velocitat que m'han permès les cames m'he plantat a Kametxènia en cosa d'un mes i mig. Tampoc tenia pressa, sabia que els kametxens s'ho prenen tot amb molta calma i estava convençut que una revolució a Kametxènia no s'acabaria en quatre dies. Ara sóc a la capital de Kametxènia, el centre de la revolta, instal·lat en una pensió molt acollidora davant del palau presidencial, i he de dir que és cert, els kametxens s'han revoltat, això sí, a la seva manera: s'han revoltat però sense presses. Per a un viatger desinformat que arribés ara mateix al país la revolució passaria desapercebuda, tot li semblaria al seu lloc, però si sou bons observadors veureu que els kametxens estan molt revoltats i sense cap ganes de deixar d'estar-ho. Els avis que s'asseuen als bancs del parc que hi ha darrera el palau a fer la xerrada no diuen res que no hagin dit els últims segles, però ara ho diuen amb certes pauses, pauses que aprofiten per mirar de reüll el palau presidencial, alguns han arribat a mirar-lo malament, puc donar-ne testimoni, i mirant malament el palau miren malament els de dins i les decisions que prenen els de dins i per tant les desaproven. Quan un kametxè desaprova no desaprova de cop, desaprova després d'haver-s'ho rumiat molt bé durant molts anys i aquesta desaprovació és, per tant, un tros de desaprovació. Els exemples podrien multiplicar-se, però per abreujar diré que no hi ha dubte que Kametxènia està en plena revolució, que els kametxens s'han revoltat i han dit prou encara que no sapiguem perquè han dit prou, ja que ho han començat a dir a la seva manera característica, prenent-se el seu temps, a poc a poc, amb molta calma.

La imatge mostra el parc de Kametxènia en plena revolució.

A la dreta hi podeu observar un kametxè francament revoltat.

*****
La frase de la setmana del senyor Xavier:
"Tu digues el que vulguis, però n'aquesta hora va bé un jerseiot."

el cas dels nassos

WATSON - Benvolgut Holmes, no deixareu mai de sorprendre'm.

HOLMES - És trivial.
WATSON - No, no, la solució ha estat brillant.

HOLMES - Qüestió d'olfacte.
WATSON - [Esternuda. Està molt refredat i el nas irritat cada cop més vermell]

Aquest refredat... Com us deia, Holmes, no només és qüestió d'olfacte; l'observació i la deducció...
HOLMES - En aquest petit afer no han sigut necessàries. Amb el nas n'he tingut prou.

WATSON - [Esternuda] Voleu dir que al principi no us semblava un assumpte diabòlicament complicat? Jo no li veia ni cap ni peus.
HOLMES - No, benvolgut Watson. Des del moment mateix que se'm van presentar els fets vaig ensumar la resposta. I vos també podrieu haver-la trobat, perquè la tenieu davant del nas.
WATSON - Ho feu expressament? Doncs no us trobo enginyós. [Esternuda] És realment molest per a un metge tenir un refredat que ja dura una setmana i... A més, vos no hauríeu de parlar!

HOLMES - És cert. Tinc un nas notable.

WATSON - Més que notable.

HOLMES - Molt protuberant, sí. [Se'l palpa] I amb les aletes mòbils! [Mou les aletes] Sabeu, benvolgut Watson, que en el meu cas allò que díuen sobre la mida del nas és exacte?

WATSON - Holmes! Em sorpreneu.

HOLMES - Amic meu, no pretenia fer al·lusions lleugeres. És una simple constatació anatòmica. Som homes de ciència!

WATSON - Voleu dir que...?

HOLMES - Sí.

WATSON - Però...

HOLMES - Descomunal.

WATSON - Posat en polsades?

HOLMES - No insistiu.

WATSON - Vos sou un superdotat!

HOLMES - En tots els sentits, sí. D'altra banda, ja sabeu que només sóc un cervell, la resta del meu cos és apèndix, i no té la més mínima importància... per gran que sigui l'apèndix. Però canviem de tema. Parlem de rinoceronts.

WATSON - Vos us rieu de mi. Voleu irritar-me.

HOLMES - De cap manera.

WATSON - Tocar-me els nassos.

HOLMES - En absolut.

WATSON - Doncs expliqueu-vos.

HOLMES - Aquest matí m'ha visitat l'infortunat Dingley Askham. La seva finca està essent envaïda pels rinoceronts.

WATSON - Impossible.

HOLMES - Té fotografies.

WATSON - Manipulades.

HOLMES - Té testimonis.

WATSON - Comprats.

HOLMES - Té rinoceronts.

WATSON - Robats del circ.

HOLMES - Cinquanta-quatre rinoceronts robats del circ? És poc probable Watson. No, benvolgut amic. Em sembla que la història de mister Askham és certa. Desconcertant però certa. M'ho diu el nas.