índex

Som partidaris del contes breus, encara més: si el títol és l'adequat pensem que el conte es pot deduir fàcilment i quasi sempre sobra; per tant els presentem l'índex d'aquest nou llibre de relats amb l'esperança d'estalviar-nos l'edició. Moltes gràcies.

Pellicer Gausachs
El retorn de la protuberància

Índex -

La protuberància

L'atac de l'engruna assassina
La miraculosa aventura d'un ciutadà reduït

El retorn de la protuberància
El misteri del subsecretari
Història d'un pot -conte de molt plorar-

El bon esmorzar -conte gore-
Capbussons i bacallans

Manifestacions d'un protozou
Hola pubill! -una història d'Estrasburg-
Maria Lluïsa Hardcore o les orgies subcomarcals
Els quinze minuts de glòria de la patata Ruedas (de patata)
La darrera aventura de la protuberància

*

Kametxènia

A l'episodi anterior...

Kametxènia, el país dels trenta-sis fills heroics de la virginal Aurèlia, es troba convulsionat per la revolució. El senyor Setzepins, atret per la sorprenent notícia, es desplaça a la capital del país per donar testimoni dels fets inaudits que sotraquen i pertorben la secular tranquil·litat de l'última nació quieta.

LA REVOLTA CONTINUA

per Cristòfor Setzepins

Envio aquesta crònica urgent des de la capital de Kametxènia, on els kametxens, completament revoltats, s'han manifestat aquest matí davant del palau presidencial, un fet sense precedents en la història d'aquest país impertorbable. Els dos manifestants s'han acostat moderadament a uns vint metres de la façana del palau i, amb aquell aire decidit que delata a l'instant la voluntat revolucionària, han mirat molt malament l'històric edifici, símbol de l'estabilitat mil·lenària del poble kametxè. La resposta oficial no s'ha fet esperar. Una comissió governamental ha acordat convidar a berenar un representant dels manifestants, deixant oberta la possibilitat que hi vagin tots dos, per aclarir els fets i donar-los l'oportunitat d'expressar les seves disconformitats al president en persona. Els manifestants, després de prendre's el seu temps, han acceptat la invitació, "per educació" han aclarit, deixant entendre que no els mou cap sentiment de simpatia envers el govern que els convida. Esperem amb gran interès el berenar oficial i les conseqüències que se'n puguin derivar, encara que trigarem uns dies en saber-ne el resultat, perquè el berenar es prepararà amb certa calma i no està previst abans de dues o tres setmanes. Altres kametxens consultats per aquest viatger no han volgut donar cap resposta precipitada a la pregunta que ara ens inquieta: serà aquest berenar un pas enrere en la recent revolta o, per contra, significarà la confirmació definitiva que els kametxens, ni convidant-los a pastissos, estan disposats a desrevoltar-se?

A l'esquerra els manifestants dirigint-se tumultuosament cap al Palau Presidencial.

tornem

Després d'uns mesos molt moguts el Sindrià ha recuperat la calma. La desaparició de Sant Boms ens va tenir tan ocupats que no trèiem temps per res més. Després van venir més maldecaps amb el pla del senyor Soliquet i Salvatella per enxampar amb una "soca-trampa" el perillós Falcó de Jordana, que viu emboscat a les alçades de Sant Nyiu; com era d'esperar el pla ha sigut un fracàs monumental i el Falcó continua emboscat i tan feréstec com sempre, en Soliquet ha perdut els quartos, i la soca-trampa ha passat a formar part de la col·lecció del Museu Històric i Casino Municipal. Resumint, el Sindrià està tranquil i la vida aquí torna a ser molt agradable. Sant Boms ja volta per la seva ermita, aviat començaran els preparatius de la Festa Major i tots tenim moltes ganes de fer l'animal un altre cop, el professor Amon segueix tan raru com sempre, l'assessor Clarícia encara és partidari de l'abstenció, la farmacèutica Capell continua buscant un remei per les febres de l'esquirol i jo tinc unes horetes els dilluns per a sindrianitzar sistemàticament a tots vostès.

*****
La desaparició de Sant Boms serà narrada per episodis en l'especial

BAS FAFEMAN MODERAT

ens sembla millor no reproduir-la aquí, la seva extensió fa que només sigui apta per a lectors de gran resistència i generositat. Qui vulgui, que abans prengui vitamines.

*****

LA REVOLTA DELS KAMETXENS

per Cristòfor Setzepins

Mentre voltava per l'Alta Mongòlia (Occidental) em van arribar notícies sorprenents: a Kametxènia hi havia una revolució. Un país tan tranquil, que ha viscut al marge dels últims dos-cents anys, i en plena revolució: "això s'ha de veure" em vaig dir, i a la velocitat que m'han permès les cames m'he plantat a Kametxènia en cosa d'un mes i mig. Tampoc tenia pressa, sabia que els kametxens s'ho prenen tot amb molta calma i estava convençut que una revolució a Kametxènia no s'acabaria en quatre dies. Ara sóc a la capital de Kametxènia, el centre de la revolta, instal·lat en una pensió molt acollidora davant del palau presidencial, i he de dir que és cert, els kametxens s'han revoltat, això sí, a la seva manera: s'han revoltat però sense presses. Per a un viatger desinformat que arribés ara mateix al país la revolució passaria desapercebuda, tot li semblaria al seu lloc, però si sou bons observadors veureu que els kametxens estan molt revoltats i sense cap ganes de deixar d'estar-ho. Els avis que s'asseuen als bancs del parc que hi ha darrera el palau a fer la xerrada no diuen res que no hagin dit els últims segles, però ara ho diuen amb certes pauses, pauses que aprofiten per mirar de reüll el palau presidencial, alguns han arribat a mirar-lo malament, puc donar-ne testimoni, i mirant malament el palau miren malament els de dins i les decisions que prenen els de dins i per tant les desaproven. Quan un kametxè desaprova no desaprova de cop, desaprova després d'haver-s'ho rumiat molt bé durant molts anys i aquesta desaprovació és, per tant, un tros de desaprovació. Els exemples podrien multiplicar-se, però per abreujar diré que no hi ha dubte que Kametxènia està en plena revolució, que els kametxens s'han revoltat i han dit prou encara que no sapiguem perquè han dit prou, ja que ho han començat a dir a la seva manera característica, prenent-se el seu temps, a poc a poc, amb molta calma.

La imatge mostra el parc de Kametxènia en plena revolució.

A la dreta hi podeu observar un kametxè francament revoltat.

*****
La frase de la setmana del senyor Xavier:
"Tu digues el que vulguis, però n'aquesta hora va bé un jerseiot."

el cas dels nassos

WATSON - Benvolgut Holmes, no deixareu mai de sorprendre'm.

HOLMES - És trivial.
WATSON - No, no, la solució ha estat brillant.

HOLMES - Qüestió d'olfacte.
WATSON - [Esternuda. Està molt refredat i el nas irritat cada cop més vermell]

Aquest refredat... Com us deia, Holmes, no només és qüestió d'olfacte; l'observació i la deducció...
HOLMES - En aquest petit afer no han sigut necessàries. Amb el nas n'he tingut prou.

WATSON - [Esternuda] Voleu dir que al principi no us semblava un assumpte diabòlicament complicat? Jo no li veia ni cap ni peus.
HOLMES - No, benvolgut Watson. Des del moment mateix que se'm van presentar els fets vaig ensumar la resposta. I vos també podrieu haver-la trobat, perquè la tenieu davant del nas.
WATSON - Ho feu expressament? Doncs no us trobo enginyós. [Esternuda] És realment molest per a un metge tenir un refredat que ja dura una setmana i... A més, vos no hauríeu de parlar!

HOLMES - És cert. Tinc un nas notable.

WATSON - Més que notable.

HOLMES - Molt protuberant, sí. [Se'l palpa] I amb les aletes mòbils! [Mou les aletes] Sabeu, benvolgut Watson, que en el meu cas allò que díuen sobre la mida del nas és exacte?

WATSON - Holmes! Em sorpreneu.

HOLMES - Amic meu, no pretenia fer al·lusions lleugeres. És una simple constatació anatòmica. Som homes de ciència!

WATSON - Voleu dir que...?

HOLMES - Sí.

WATSON - Però...

HOLMES - Descomunal.

WATSON - Posat en polsades?

HOLMES - No insistiu.

WATSON - Vos sou un superdotat!

HOLMES - En tots els sentits, sí. D'altra banda, ja sabeu que només sóc un cervell, la resta del meu cos és apèndix, i no té la més mínima importància... per gran que sigui l'apèndix. Però canviem de tema. Parlem de rinoceronts.

WATSON - Vos us rieu de mi. Voleu irritar-me.

HOLMES - De cap manera.

WATSON - Tocar-me els nassos.

HOLMES - En absolut.

WATSON - Doncs expliqueu-vos.

HOLMES - Aquest matí m'ha visitat l'infortunat Dingley Askham. La seva finca està essent envaïda pels rinoceronts.

WATSON - Impossible.

HOLMES - Té fotografies.

WATSON - Manipulades.

HOLMES - Té testimonis.

WATSON - Comprats.

HOLMES - Té rinoceronts.

WATSON - Robats del circ.

HOLMES - Cinquanta-quatre rinoceronts robats del circ? És poc probable Watson. No, benvolgut amic. Em sembla que la història de mister Askham és certa. Desconcertant però certa. M'ho diu el nas.

notícies d'en Setzepins

He rebut carta del meu amic Setzepins. Entre els sindrianencs el desig de viatjar a l'estranger és escàs, però hi ha la inevitable excepció. El senyor Setzepins ens ha sortit explorador i és el nostre corresponsal, ens manté al dia del que passa en els llocs més remots de l'estranger. Com que és molt amable i bon amic, sempre m'escriu; i també escriu al Professor Amon per explicar-li quines manifestacions estranyes ha trobat en els seus viatges.
El senyor Setzepins és membre de l'única família dotada amb cognom progressiu. Un avantpassat seu, el senyor Cristòfor Dotzepins, ja va fer famoses les exploracions remotes, per exemple en el sonat cas del Papu Horrible. Però aquesta és una altra història.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Cristòfor Setzepins
CARTES DE MONGÒLIA
1.

Benvolgut Gausachs:
Seguint els passos del mestre m'he acostat a l'Alta Mongòlia (Occidental). És un país que no acabo d'entendre. Els altmongolesos (occidentals) m'han rebut amb els braços oberts, i també amb una natural indiferència. Això m'agrada. Passejo els meus costums sindrianencs per les estepes sense sentir-me un ocellot. A vostè, Gausachs, també li agradaria. I al professor Amon encara més. Ja me l'imagino astutament camuflat amb un gorro d'orelleres de llana de camell, fent observacions i cridant "batoooong" per les estepes. Dic tot això perquè vegin que penso en vostès i els trobo a faltar, encara que aquí, ara que em comencen a conèixer, em tracten molt bé. Em demanen molt amablement que els expliqui coses del Sindrià, "meng-tämor-ba-sin-di-an", diuen. I jo els parlo hores i més hores dels duels de síndria, de l'Ensumarronyes, de la caseta del Miroslaw, del senyor Xavier, de la senyora Tàldia i la seva col·lecció, única al món, de música afrodisíaca. Els explico perquè les dates del Sindrià són en bielorrús, perquè el professor Amon té el nas de pedra, i tot el que se'm passa pel cap. No es cansen mai d'escoltar-me. Les coses que a mi em sembla que els causaran més sorpresa se les prenen amb absoluta normalitat. Troben, per exemple, perfectament raonable que l'Ensumarronyes tingui dret de vet a les reunions del Casino. Però altres coses que jo dono per sabudes les han d'escoltar tres cops per començar a creure-se-les. Primer obren molt els ulls, després es tapen la cara amb les mans i fan un gest nerviós, com una petita convulsió, com si esternudessin a càmera lenta, donant a entendre que la sorpresa els ha fet efecte, i els ha fet contents.
Els altmongolesos (occidentals) tenen altres costums molt curiosos. Per exemple, són artesans habilíssims, però molts dels millors artesans són, a més, campions de lluita mongolesa, que és l'esport preferit per aquí. Doncs bé, alguns d'aquests campions lluitadors i artesans són especialistes en L'ESCULTURA EN SÍNDRIA. Com ho sent. He pensat que això li faria il·lusió de saber-ho i li faig arribar una imatge d'un autoretrat esculpit en una síndria de vuit quilos.

M'expliquen que l'art de l'escultura en síndria es perd en les bromes dels temps mongolesos, i que els seus secrets passen de generació en generació, dins de les mateixes famílies de lluitadors, donant lloc a estils molt diversos. En aquest cas tenim un exemple d'estil Narantsetseg ("flor d'estiu"), característic de la família Batsajhan ("ben fort"). I m'asseguren que és inconfusible, "observi -em diuen- l'òptima postura del lluitador".
I de moment res més. Estiguin bons i demanin a Sant Boms que m'enviï una benedicció de closca. El seu amic:

Setzepins

- - - - - - - - - -

I fins aquí aquest número de la B&M. La carta del senyor Setzepins ens ha deixat inexplicablement tous, i per avui no tenim ganes de dir més animalades. Vostès també estiguin bons. Anem a dormir, i potser somiarem amb l'Alta Mongòlia (occidental), i veurem un enorme campió de lluita mongolesa esculpint pacientment el seu autoretrat en una síndria de les estepes.

Staples

PETRUS STAPLES ES GRAPA ELS OUS

Una crònica de Maria Lluïsa Hardcore

En una actuació pertorbadora, el performer Petrus Staples s'ha grapat els ous. Staples afirma en declaracions al Minechussetts Observer que no pot competir amb les burrades oficials, i ha decidit donar un pas de gegant en el seu posicionament com a "amic de la grapa": "pensava casar-me amb una capsa de grapes, però no he trobat cap comprensió entre els oficiants de matrimonis". L'ara famosíssim performer ja era conegut per les seves polèmiques declaracions: "la grapa és el meu objecte sexual preferit", "la grapa m'inspira, m'estimula, em posa com una moto", "no puc deixar de mirar grapes". El diari rival, The Gazeteer of Minechussetts, confirma la notícia, però, en la seva línea conservadora, critica durament l'acció i es posiciona com a defensor de les gònades lesionades. Amb la campanya "NO STAPLES, PLEASE!", les veus disconformes volen portar la seva protesta a totes les escoles, centres cívics, locals socials i ambulatoris de Minechussetts. Els organitzadors de la campanya han demanat una audiència amb el governador de l'estat, per mirar d'aconseguir el recolzament oficial. El governador Lairondow, que desconeixia els fets, ha escoltat atentament tots els detalls de l'actuació de Staples, però s'ha negat a adoptar cap postura censora. A més, segons ha declarat indignat Harold Bloomers, portaveu de la campanya anti-grapes, "Lairondow s'ha passat catorze minuts rient com una hiena".

[FONT: The Minechussetts Observer]
* * * * *

Lectura recomanada: El avestruz al día, Asociación Española de Criadores de Avestruces, 1999 i ss.

ban municipal

"Nyiuetans: la desgràcia ha topat amb la nostra vila. Una tempesta inesperada i no prevista pel senyor Buixat ens ha malmès l'estimat rellotge de sol que embelleix la façana del Museu Històric i Casino Municipal. Tots sabeu que tenim entre nosaltres un dels millors mecànics cuidadors de rellotges de sol: el senyor Pitu de can Girapells. A més a més de ser el nostre nunci vitalici, també té la funció cuidadora del nostre rellotge, d'aquí ve que tothom va a l'hora i ben informat al mateix temps. Ara que s'ha malmès l'estimat rellotge, encara que en Girapells hi fa tot el que pot, la gent ja no va tan a l'hora. O sigui que aquest consell ha acordat en reunió extraordinària que entre tots els vilatans hi posarem el nostre granet: farem una rifa!! Dos bitllets per anar a passar el dia a Barcelona de l'Estranger. Tot el que ens sobri d'aquest gran gasto servirà per adobar el rellotge. En cas de no fer-ne prou en rifarem dos més! El que en sortirà més perjudicat serà en Girapells, ja que per la seva feina ha d'estar pendent de lo que ha d'estar, o sigui de l'estat i conservació del rellotge fins que el tinguem adobat. Evidentment en Girapells no podrà entrar al sorteig. Aprofitarem la bastida per treure els lletissons a tot vol, perquè no serem tan animals de fer-hi pujar un burro que se'ls mengés (com va proposar el senyor paleta). O sigui que ho farem manualment i hi tirarem sal per matar els lletissons i que no s'hi tornin a fotre i sortir. "
Llepat i signat:

a 9 d'Oktobrika

Silveri Strong i Aliverch, batlle

Sant Nyiu d'Amunt, Subcomarca del Sindrià, l'Occident

.

*****

La frase de la setmana del senyor Xavier:

"A mi no m'agraden els persuasius... Em fan venir gratera."